Pràctica senzilla 2

Práctica senzilla

Sistemes operatius

Un sistema operatiu es un software de sistema, es dir, un conjunt de programas de computació destinats a realizar moltes feines entre las que destaca la administració dels dispositius perifèrics.

Un sistema operatiu es pot trobar en la majoria dels aparells electrònics que utilitzen microprocesadores per funcionar, ja que gràcies a aquests podem entendre la màquina i que aquesta compleixi amb les sevas funcions.

Funcions bàsiques:

– Proporcionar més comoditat en l’ús del PC.

-Gestionar els recursos del equip.

-Executar instruccions.

-Permitir canvis debuts  al desenvolupament del SO.

Pots obtenir nous controladors a Internet, ja sigui per actualitzar els que tinguis instal·lats o per posar en marxa un perifèric del qual hagis perdut el CD-ROM d’instal·lació. Per instal·lar un dispositiu nou has de seguir les instruccions del fabricant. Imagina que instal·les una càmera web. Així podràs veure els passos que se segueixen. Se suposa que tens el dispositiu sense manuals i sense controladors.

És habitual que instal·lem aplicacions que fem servir poques vegades o no utilitzem gairebé mai. Al Windows, com saps, no n’hi ha prou de suprimir la carpeta que conté l’aplicació (generalment a la carpeta Fitxers de programa), sinó que cal desinstal·lar l’aplicació. Per fer-ho:

1. Obre el Tauler de control i selecciona Programes o directament Afegeix o suprimeix programes.

2. Apareixerà una llista amb les aplicacions que hi ha instal·lades. Fes clic sobre les que vulguis desinstal·lar i després a Canvia o suprimeix.

3. Confirma els missatges que aniran apareixent si tens la seguretat de suprimir-los.

Quan desem informació al disc dur, normalment no s’emmagatzema físicament de manera contínua, sinó que diferents parts d’un mateix fitxer es poden emmagatzemar a llocs allunyats entre si.

Per això el disc triga més a llegir les dades, ja que la punta lectora s’ha de moure més del que és estrictament necessari.

Cal fer una operació d’anàlisi i compactació del disc dur periòdicament per optimitzar-ne el funcionament.

Al Linux no cal fer aquesta operació, gràcies a l’avançat sistema de fitxers.

Encara que el Linux té escriptoris gràfics tan avançats com els del Windows, no és un sistema operatiu gràfic, sinó que està basat en fitxers.

Com que el Linux no és un sistema operatiu gràfic, es poden dur a terme totes les tasques en mode terminal, també anomenat de consola.

L’escriptori gràfic és un terminal més, anomenat “X”.

De la mateixa manera que al Windows, on des del Tauler de control es poden configurar les opcions bàsiques i principals del sistema, al Linux hi ha el tauler de control en KDE.

Cada distribució de Linux té les seves pròpies eines de configuració i administració i aquestes també varien si s’utilitza l’escriptori KDE o el GNOME.

En aquesta pel·lícula veurem des d’on es configuren els elements bàsics del sistema en una distribució Kubuntu, amb un escriptori KDE.

Cada distribució de Linux ve amb una sèrie d’aplicacions incloses. Però tard o d’hora haurem d’instal·lar una nova aplicació per millorar la seguretat, solucionar problemes (bugs) o augmentar-ne la funcionalitat.

Molts programes es distribueixen en forma de fitxer comprimit (tar.gz, per exemple) on es recopilen les biblioteques, etc., necessàries per a la instal·lació.

Al Linux la instal·lació de programari és menys automàtica que al Windows. Podem, per exemple, instal·lar paquets d’aplicacions que es troben dins la distribució que hem instal·lat o paquets procedents d’una altra distribució.

Per instal·lar paquets fem servir una utilitat especial, com el Synaptic o l’Adept (que ens evitarà haver d’instal·lar-los amb comandaments des de la consola).

Possibles preguntas d’examen

Què és una xarxa d’area local?

Un conjunt d’ordinadors i dispositus mequanics units entre ells amb l’objectiu de compartir recursos en una zona geogràfica limitada.

Com es planifica i dissenya una xarxa local?

Orientan la arquitectura de xarxa, els dispositius de gestió de xarxa, amb les difuncions de dades, i les seves utilitats.

Quina funció té el router?

Serveix com a port d’internet d’un ordinador.

Quans tipus de dispositiu de gestio a la xarxa coneixes?

Adaptadors a la xarxa, concentrador i commutador.

Què són els adaptadors de xarxa?

Connectors de l’equip amb altres dispositius que dirigeix el trànsit de la xarxa.

Diferència entre commutador i concentrador.

El concentrador envia l’informació als seus ports, mentres que el commutador envia l’informació unicament al equip que ho ha de rebre.

Què utilitzen les xarxes LAN per transemetre les dades? Quins son els més usuals?

La capaçitat per transemtre una gran quantitat de dades, els és usuals són el cable de coure de parells trenats, el cabe coaxial, el cable de fibra òptica i el mitjà sense fil.

Com es crea una xarxa mixta? I una sense fil?

La mixta amb tres dispositius d’interconnexió, u router, un concentrador i un punt d’accés sense punt. I una sense fil amb l’instalació d’un router sense fil sense possiblitat de connexió Ethernet.

Què és un port RJ11?

Una clavilla per connectar un cable telefònic o una presa coaxial.

Quan parlem de xarxes físiques, a què fem referència?

A aquells dispositius units per qualsevol mitjà.

Un port és una connexió de l’ordinador, com un router, on es pot connectar un element extern a l’ordinador.

Connexió RBT- connexió a internet.

Port RTB- Pot ser diferent en tots els routers.

Elements del rouer (PG 16)

IP- Dirección IP, el número que identifica a cada dispositivo dentro de una red con protocolo IP. * Protocolo IP, un protocolo usado para la comunicación de datos a través de una red. Es el número que identifica tu ordenador con internet.

Pueden ser dinámicas que varia cada vez que te connectas a internet, suelen ser estandar, pueden tener yhasta 12 números repardios de tres en tres (en cada casilla de las IP’s yhay 3 números), o estática.

Les DNS ens identifiquen amb telefònica o companyia que tinguis.

Sistema binari, el sistema que fa de processador del ordinador, funciona amb un senyal elèctric.

ACTIVITATS 2

6- Calcula el temps que fa falta per transmetre la informació continguda en un DVD (4,7 GB).

a) Mitjançant un  cable de xarxa que permet una velocitat de 100 Mb/s.

6’62 minuts.

8/10- Fes un croquis de casa teva indicant les connexions telefòniques, habitacions amb pc, on està el routeri el recorregut del cable amb router.

 

Mitjançant un cable de xarxa que permet una velocitat d’1 GB/s.

37’6 segons.

Mitjançant una connexió sense fiol que admet una velocitat de 54 Mb/s.

12 minuts.

7- Esbrina les caracteístiques dels routers que ofereixen diferents companyies.

Movistar: 36 euros al mes, velocitat de 13 Mb i connexió innalàmbrica.

Orange: 50 euros al mes, velocitat de 24 Mb i connexió innalàmbrica.

ONO: 29’90 euros al mes, velocitat de 12 Megas, amb connexió innàlambrica.

8- Fes un croquis de casa teva i indica on  estàn ubicades les connexions telefòniques i les habitacions amb ordinador.